Enter your keyword

post

L’educació emocional en el marc de les polítiques de joventut

L’educació emocional en el marc de les polítiques de joventut

Volem el canvi en elmón?
Creiem que és possible?
Volem creure-ho?
Doncs cal que comprenguem que és necessari implicar a tots els agents educatius, en els seus propis processos interns perquè transmetin el mateix davant els adolescents.

 

EDUCACIÓ EMOCIONAL. En el marc de polítiques de joventut

Educació emocional és consciència sobre un mateix, gestió dels processos interns abans de que passin a ser externs, i entrenament d’habilitats socials, d’autonomia i de la capacitat de generar benestar en un mateix i en l’entorn. És aplicar aquest coneixement per prendre decisions a la vida.

Pensar i actuar sentint, és pensar i actuar amb sentit.

Des del GROP (Grup de Recerca i Orientació Pedagògica) de la UB (Universitat de Barcelona), a través de Rafael Bisquerra i Nuria Pérez, i la resta de professionals relacionats amb ells, s’està promovent l’educació emocional i en els últims anys han treballat en marc teòric i recursos.

Podem agafar com a exemple el desenvolupament sobre les competències emocionals. Consciencia emocional, regulació emocional, autonomia emocional, competències socials i competència de Vida i benestar.

Des de SEER es creu en l’Educació Emocional com el mitjà, i també com a contingut per la millora de l’educació que impartim a infants i joves. I com a base per afrontar els grans factors de risc en infància i adolescència. I treballem aquestes competències a través de tres conceptes claus (Consciencia emocional, Elecció Personal i Responsabilitat Individual), amb recursos específics, i amb les preguntes corresponents.

Quan treballem en casos d’assetjament, en prevenció de violència de gènere en adolescents, o en agressions per racisme, homofòbia o simplement en temes de convivència, pràcticament sempre podem arribar al mateix origen. Manca de consciència i gestió emocional. Falta d’empatia. I en el cas de les víctimes manca autonomia emocional (autoestima etc.)

Pel que fa a consums, en molts casos hi ha darrere una mancança també de gestió emocional que es pretén substituir (o eliminar la necessitat) amb les substàncies que es prenen. La societat, l’educació actual, no ens ensenya a resoldre els nostres conflictes en el nostre interior, i ho intentem resoldre a l’exterior.

En els últims anys ha millorat molt la informació sobre aquest treball intern i ja s’ha apropat  a l’educació formal. Cada vegada més professors/es veuen la necessitat d’aplicar recursos diferents als habituals, tot i que encara no han vist realment que significa educar emocionalment, ja els hi atreu la idea. Però, sota el nostre parer, el que ara cal apropar és el coneixement sobre el “Com?”. I no ens referim el “Com?” implantar un projecte, sinó el “Com?” qualsevol professional de l’educació pot aplicar eines emocionals a la seva aula, o espai educatiu.

És cert que l’èxit total d’aquesta aplicació passa pel propi treball emocional de cada persona, però hem d’aconseguir fer accessibles uns mínims tant d’aquest procés com de la transmissió a l’infant i al jove.

Cada vegada que anem a un aula, o a un espai de mares i pares, o a una formació de docents, percebem la necessitat en augment d’interioritzar, de profunditzar, i d’entendre la vida donant-li un pes més important a les emocions. Però encara estem en el procés d’aprendre a fer-ho, atrevir-nos i mantenir una certa constància. Aquest és un dels canvis possibles per la nostra evolució.

La societat en general, però l’adolescent en particular està situat en la Reactivitat, és a dir reacció i més reacció. Reaccionem a tot amb uns paràmetres establerts des de la nostra infància, amb decisions presses, moltes vegades des del dolor no gestionat, i amb automatismes als que ja ni qüestionem, que es basen en la defensa del que considerem la nostra identitat, propietat o territori. L’objectiu en aquest sistema és lluitar, competir per tot, i amb tothom. Actuem amb llibertat aleshores? Controlem els nostres pensaments, o els nostres pensaments ens controlen? Gestionem les nostres emocions o elles ens desborden? I dominem els nostres impulsos i reaccions, o ens deixem dur per ells?

El canvi ve donat per passar a la Responsabilitat. Si analitzem aquesta paraula ja ens dona la clau. “Habilitat de Respondre”, sense reaccionar. Donant la resposta que volem, que ens beneficia, la que genera benestar per nosaltres i pel nostre entorn. L’objectiu amb aquests sistema és estar bé, i intentar que l’altre també ho estigui.

Per això el camí és adonar-nos de com actuem, com pensem i com ens fan sentir aquestes accions i pensaments. Que significa estar bé? Ho sabem realment? Som capaços de prendre decisions per tal de generar-nos aquest benestar? Volem estar bé? Fins i tot, si cal, per sobre d’interessos materials, de tenir raó, de guanyar una disputa?

Volem estar bé, o volem guanyar o perdre contínuament? Quin és el nostre objectiu?

Tots els agents educatius hem d’incorporar preguntes com aquestes al nostre discurs. Fa uns anys utilitzàvem pedagogia de la resposta, l’educació moderna defensa la pedagogia de la pregunta, i l’educació emocional va més enllà i promou la pedagogia de l’autopregunta. És a dir aconseguir que el/la jove interioritzin les preguntes per guanyar en autonomia i en la pròpia capacitat de consciència i elecció.

Cal que comprenguem que és necessari implicar a tots els agents educatius en un canvi, en els seus propis processos interns que transmetin el mateix davant els nostres adolescents. Si volem el canvi en el món, cadascú de nosaltres hem de gosar a canviar, “El Nostre Món”. Aquest canvi es passar del sistema reactiu en el que vivim a un sistema responsable, i el camí és la formació en nosaltres mateixos, en les nostres emocions.

politiques de juventut i educacio emocional

Julià O (2012). EDUCACIÓ EMOCIONAL. En el marc de polítiques de joventut (Equip SEER).

Departament de Joventut de la Generalitat de Catalunya