Què aporta la Mediació a l’Educació Emocional?

07/09/2016 Per Associació SEER 0
Comença Setembre i engeguem amb energia! Et presentem a Anna Rallo, nova incorporació al nostre equip de facilitadors/es! Especialitzada en mediació ens regala aquest article, esperem que t’agradi!

Què aporta la Mediació a l’Educació Emocional?

En els darrers anys i cada cop més, sentim a parlar de la mediació com a eina per gestionar conflictes a les escoles. Aquesta és sens dubte una eina molt interessant, tant per gestionar conflictes presents com per prevenir-ne de futurs, però també és una via excel·lent per posar en joc aspectes fonamentals de l’educació emocional.

Mediació escolar i educació emocional van de bracet des del moment que es visualitza el conflicte com a una ocasió educativa, de formació i de creixement personal. Ambdues es retroalimenten i s’enforteixen mútuament a través de la vivència perquè, de fet, la mediació implica posar en el taulell de joc moltes de les competències que es potencien des de l’educació emocional.

Ara bé, què aporta la mediació a l’educació emocional?

Podríem pensar que per fer una mediació n’hi ha prou de conèixer-ne les fases i el plantejament. No deu ser tan complicat, oi? Al capdavall, si els dos agents en conflicte estan asseguts a la mateixa taula de ben segur ja estan disposats a arribar a un acord.

Els mediadors plantegen quatre preguntes, deixem que els mediats s’escoltin i les propostes ja aniran sorgint…

La cosa, evidentment, no va per aquí. Estar capacitat per a realitzar una mediació va molt més enllà que aprendre una tècnica. Implica també formar-se com a persona i diria que, sobretot, implica creixement emocional.

Formar part d’una mediació, com a mediat, implica igualment molt més que exposar els propis punts de vista. Implica aixecar la mirada per veure l’altre i cercar noves formes de comunicació i relació que ens ajudin a trobar una solució vàlida per a tothom.

Concretem doncs, alguna de les aportacions de la mediació a l’educació emocional:

La mediació potencia que s’integrin uns patrons de comunicació assertiva

L’estil comunicatiu influeix en gran mesura en l’origen, desenvolupament i gestió d’un conflicte. Uns mediadors amb estils agressius podrien no aconseguir res més que afegir llenya al foc, igualment, uns mediats passius difícilment podrien assolir un acord satisfactori per a tots.

La mediació requereix uns canals de comunicació adequats que afavoreixin la fluïdesa del procés. Aquest és, doncs, un requisit indispensable en qualsevol bon mediador que, a banda d’aplicar-lo en primera persona, haurà de facilitar l’entorn perquè tots els implicats respectin aquesta necessitat.

La mediació millora la consciència emocional

Les emocions formen part del conflicte. Un bon mediador no tan sols no les pot ignorar sinó que ha d’aprendre a abraçar-les des de la no-implicació i el respecte. No és senzill, requereix pràctica.

Cal saber-les identificar adequadament. Perquè és freqüent que juntament amb l’emoció mostrada coexisteixin altres emocions no expressades que ens ajuden a comprendre el conflicte amb una amplitud i profunditat més gran.

En aquest punt, el mediador és també un facilitador en el procés de consciència emocional dels mediats.

La mediació exercita l’empatia

La mediació requereix, per a tots els agents implicats, la necessitat de posar-se al lloc de l’altre. Sense perdre de vista les necessitats pròpies, cal tenir en compte l’altre per tal de poder arribar a un acord mútuament beneficiós.

Cal posar-se a la seva pell, comprendre (no necessàriament compartir) les seves emocions i motius

Aquest és, indubtablement, un gran exercici d’empatia, imprescindible per a la mediació.

La mediació afavoreix la regulació emocional de tots els implicats

El mediador viu una situació complexa al llarg del procés. D’una banda ha d’animar els mediats que exposin i comparteixin les seves emocions mentre les gestiona per facilitar que el procés flueixi. De l’altra, també ha de gestionar les seves pròpies emocions de forma adequada perquè no interfereixin en el procés, tot procurant de no inundar-se de les emocions dels mediats.

Els mediats, per la seva banda, han de regular les emocions –ineludiblement presents en el procés– de forma adequada per tal d’evitar que eclipsin el procés de mediació.

La mediació facilita la responsabilitat individual i la proactivitat

En la mediació, el conflicte no està en el focus sinó que, a mida que va avançant el procés, mediador i mediats van fixant la mirada en un objectiu comú, que és el de trobar una solució satisfactòria per a totes les parts.

El mediador facilita que es pugui veure el conflicte com allò que ens ha portat aquí, i que els mediats es puguin plantejar: a partir d’aquí, què puc fer jo per a canviar-ho? Què hi puc aportar?…

La mediació empodera a mediadors i mediats

Els mediadors són els veritables i únics guies de tot el procés. Ho fan a l’ombra, cedint el protagonisme als mediats, però amb un paper clau. A les seves mans tenen la gestió del procés d’una manera adequada, però alhora també es converteixen en agents transformadors.

Els mediadors són empoderats mitjançant l’aprenentatge de la tècnica i pel fet de potenciar les seves competències emocionals. Alhora, es converteixen en agents transformadors, que empoderaran totes aquelles persones que utilitzin la tècnica de la mediació com a eina per gestionar conflictes.

Conclusions

La mediació va molt més lluny de ser una estructura en la gestió del conflicte, ja que aporta un bé que en Educació Emocional és molt important: la vivència.

A través d’aquesta vivència els agents implicats poden posar en joc, transferir aprenentatges i fer créixer competències que d’una altra manera podrien no interioritzar-se. Per tant, la mediació ajuda a donar forma, a regar i fer créixer aquesta llavor que posa l’educació emocional en cadascuna de les activitats realitzades.

Paral·lelament, i mirant més enllà de l’acte puntual de la mediació, la mediació ens mostra nous models per gestionar conflictes presents i futurs i per tant, en l’àmbit escolar, esdevé una eina molt valuosa per potenciar el creixement personal, de grup i de la institució.

Anna Rallo
Facilitadora SEER

 

Si vols més informació sobre el treball dels conflictes, no et perdis aquest altre artícle d’Anna:
Cap a una gestió eficaç del conflicte en els centres educatius