De la A-Tensió a la Atenció

Fins al punt de sentir culpa de parar, de respirar, de descansar … fent-nos partícips del segrest del descans, com diu José María Toro en el seu llibre “Descanser”.
Aquest dirigir-se cap a fora desconnectats del sentir, ens genera angoixa, ansietat, tristesa, inseguretat, frustració, estrès … i podríem seguir escrivint diferents emocions desagradables que ens convida a sentir l’a-tensió.

Davant aquestes emocions de pel·lícula dramàtica, desconnectats del nostre sentir, ens vam construir màscares de benestar per a mostrar la nostra alegria a les persones que ens envolten sense fer-nos conscients que aquesta careta no és més que la punta d’un iceberg que amaga gran part del seu volum i malestar.

I de nou paradoxalment, aquest mirar únicament la superfície i el sentir de les emocions desagradables, fa que el nostre focus es centri en aquest malestar del qual ens agradaria des-nos, impedint d’aquesta manera que el nostre fer segueixi sent productiu, amb o sense sentit .
Sent conscients d’aquest procés que un tant per cent elevat de la nostra societat practiquem, s’inicia el canvi. No sense abans agrair tota la bellesa i tot el bo que ens ha aportat la a-tensió, ens ha impulsat a canviar i a donar-nos compte que necessitem connectar amb el nostre sentir per sentir-nos bé.

El pas que ens convida a refermar aquest horitzó de benestar al qual volem arribar i que sense adonar-nos, potser, ja estem, és la pràctica de l’atenció.

Un estat d’amplitud, de reconeixement i recolliment de tot el que passa a nosaltres, dins i fora, en totes les dimensions que formen l’ésser humà / a que som.

Aquesta mirada, abraçar amb la nostra atenció cada part de nosaltres, la relacionem amb el concepte: la consciència del sentir. Cada dimensió que ens defineix com a ésser humà / a: físicia, mental, emocional, energètica i social té la seva pròpia forma de traduir i sentir allò que ens passa. Podent vivenciar sensacions, sentiments, emocions, estats d’ànim i connexions.
Un sentir sense límits, jugant el judici que ens pugui generar allò que circula pel nostre interior i que es mostra en les nostres relacions, actituds, accions, …

En repetides ocasions busquem una resposta a allò que ens passa sense prestar atenció al que està succeint, a la informació que es desprèn de la vivència que ens generen les diferents experiències del nostre quotidià.
Practicar l’atenció és descobrir-nos de nou, és recórrer els nostres mapes del sentir i de pensament per reconèixer la direcció que prenen els nostres “quefers”. És connectar la profunditat amb la superfície per moure’ns des d’una mirada sentida, de cor, que ens facilita la gestió del que ens passa.
L’atenció és un estat, un viure centrat, que ens facilita un fer des de la nostra part més autèntica, que fa sortir a flotació el nostre potencial i que ens connecta amb la plenitud d’una vida serena, acceptant el que som, el que fem, el que pensem i el que sentim.
Agraïts / es per aquesta oportunitat anomenada vida.

UniSEERvitat