Entrevista a Matadepera Ràdio pel Dia Internacional contra el Bullying 2021

Matadepera Ràdio entrevista SEER el dia internacional contra el bullying

En el reproductor podeu escoltar l’entrevista que ens van fer al programa Invisibles (de Matadepera Ràdio) el dia 6 de maig amb motiu del Dia Internacional “contra” el Bullying, celebrat el 2 de maig. I a continuació us deixem la transcripció.

Paula Solís: Avui hem parlat de l’assetjament escolar i del ciberassetjament, també les dues persones entrevistades anteriorment ens han esmentat la importància de la gestió emocional en els menors. Per això hem considerat important portar als estudis de Matadepera Ràdio a algú que ens parli d’educació emocional. Tenim al telèfon a l’Oriol Julià, coordinador de Salut i Educació Emocional.

Bona tarda, Oriol.

Oriol Julià: Bona tarda, encantat, moltes gràcies.

Paula Solís: A què us dediqueu a SEER?

Oriol Julià: Treballem l’Educació Emocional a tots els àmbits i de formes diverses. Treballem tant en educació, com en salut, en serveis, empresa … I podem fer des de tallers, formacions, fins acompanyaments: generem espais d’acompanyament d’educació emocional. I per aquest tema en concret del bullying ens especialitzem a tractar tota la part emocional dels factors de risc.

Paula Solís: Molt bé, sé que una de les coses en què treballeu és la salut emocional, i al llarg del programa hem anat veient que algunes conseqüències psicològiques de l’assetjament poden ser les situacions d’angoixa, el sentiment de soledat … ¿com treballeu des de SEER la salut emocional d’un menor que pot estar patint bullying?

Oriol Julià: Molt interessant. La relació entre salut emocional / educació emocional i els factors de risc, com pot ser el bullying, és clau. D’entrada la salut emocional la podem aplicar tant en la prevenció (sobretot i principalment en la prevenció), treballar les habilitats socioemocionals com a eina de protecció, i també la sensibilització. També es pot treballar en la detecció com a indicadors: com tu deies, veure que, si passa alguna cosa, potser n’hi ha una altra darrere.

Paula Solís: És clar, si algun familiar: pare, mare, avi, àvia ens està escoltant, podria no saber que el seu familiar menor està patint assetjament escolar. Podries dir-nos alguns d’aquests indicadors?

Oriol Julià: Sempre dic que estiguem atents al canvi, de vegades donem per fet coses “per l’edat”. Si un jove té canvis en el seu estat d’ànim, no ho normalitzem. Exemple: de cop i volta el veiem més susceptible, o més trist, o més tancat en si mateix … No normalitzem “ai, que estrany estàs últimament”, perquè potser li està passant alguna cosa. Sempre costa expressar-ho públicament o parlar-ho amb les famílies, per això hem d’aprofitar indicadors com els que comentàvem. Normalment les emocions de nervis són contenidores d’altres emocions, i si hi ha ansietat, angoixa, nervis caldria preguntar-se el perquè, què hi ha darrere d’això.

No pensem únicament a trobar algun gran indicador, però de vegades amb una simple pregunta de l’estil “què tal a l’escola?”, o “què tal els companys/es?” ja li canvia la cara al nen/a, o li notes un dolor, o veus que se li remou alguna cosa a la panxa. Això ja podrien ser indicadors que podríem interpretar com alarmes.

Paula Solís: Fins ara hem parlat molt dels menors que pateixen aquest assetjament, però també voldríem parlar d’aquells que l’exerceixen. Què pot portar a un nen/a a cometre assetjament?

Oriol Julià: Ajuntant les preguntes que has fet, més o menys hem presentat el mapa, i pot ser utilitzat per al treball de restauració. Amb el/la jove que rep l’assetjament, el que està en paper de víctima s’haurà de treballar un procés de complexitat emocional (connectar amb la tristesa, treballar aquesta tristesa, la comprensió, l’acceptació, etc.). Amb el/la jove que entra a paper d’agressor/a s’ha de treballar la base, i aquesta és la pregunta: què li passa?

Hi ha diferents perfils de qui entren en paper d’agressor/a, no volem etiquetar un perfil molt concret, però normalment pot ser que compleixi la característica de baixa autoestima, un buit que necessita omplir d’alguna manera.

Nosaltres quan fem sensibilització posem un exemple: una persona que necessita fer mal a algú altre… Està bé? Dit així és molt directe i queda molt clar. Si jo per sentir-me bé necessito fer mal a algú és que em passa alguna cosa. Hi ha una mancança emocional, un buit, ¿potser intento reforçar la meva “autoestima” posant-me per sobre d’un altre/a?

Segons el perfil que sigui, la mancança que tingui, què li fa portar-ho a la violència, treballarem una cosa o una altra.

Paula Solís: Llavors, Quin paper juguen les famílies d’aquests nens/es que estan en paper d’agressors/es?

Oriol Julià: Aquesta és una molt bona pregunta, i m’agrada especialment perquè està plantejada amb el focus cap al paper d’agressor. Primer, que cap família vol tenir un fill/a que actuï com a agressor/a, i això és clau. D’entrada podem potenciar un missatge des de l’escola: “no volem a ningú que agafi aquest rol”, per tant treballem al costat de la família, i aquesta que vagi alineada a aquest objectiu, que no defensi una actitud per protegir el seu fill/a. Perquè precisament protegir el fill/a passa per reconèixer aquestes actituds i no promoure-les, sinó saber que no és la que volem per al nostre fill / a ni la que li convé.

Normalment en la infància és la família la que em dona autoestima o aquestes primeres bases per al autoestima. Sempre dic que en la detecció estiguem molt atents al discurs. He estat molts anys a esport a les escoles i he vist com de vegades el nen/a ha fet un comentari i els pares han rigut. No, no, no. Ull! perquè li estàs comprant un discurs. Aquesta pot ser la punta de l’iceberg d’un discurs d’una creença homòfoba, racista, en general relacionada amb la desigualtat. No cal riure-li la gràcia per ser “amic” seu.

Un altre tip: si veu violència en el seu fill/a, pel que sigui, que vegi que aquesta afecta. De vegades, vull protegir el meu fill de la violència, però tot i això veu la violència, però sense veure els seus efectes. Si per exemple, jo discuteixo amb la meva parella, evidentment no vull que ho vegi el fill, però si ho veu també ha de veure que el conflicte ens fa estar malament, tot i ser una oportunitat per millorar, però que si hi ha formes agressives, provoca un dolor. És important perquè així també treballem l’empatia.

En aquest sentit, hi ha un perfil d’agressor/a que imita violències: el que ha vist a casa, o que s’ha normalitzat de la TV, o dels videojocs, així que cal deixar constància que la violència genera alguna emoció que fa mal.

Paula Solís: Durant el programa hem estat parlant de l’entorn escolar, però també succeeix en l’àmbit esportiu, o altres.

Oriol Julià: Sí, el bullying és entre iguals. I entre iguals pot ser tant al futbol com a l’escola. De fet, és clau que els protocols incloguin, o bé com a detecció o bé com a actius per a la intervenció (solució), la comunicació entre totes dues institucions (exemple: entre el camp de futbol i l’escola. Poso aquest exemple perquè em vaig trobar un cas en el qual hi havia una un camp de futbol sota de l’escola en qüestió, i el problema venia des del futbol cap a l’escola). Per això, pot servir tant com per la detecció, com per la solució, ja que l’esport també comporta una sèrie de valors, un ambient o context diferent des del qual es poden treballar les solucions.

Paula Solís: El que hem vist és que aquestes situacions es produeixen moltes vegades en grup i que de vegades hi ha testimonis. Has parlat de la importància de gestionar les emocions per part de qui el pateix i de qui l’exerceix, però també per part de qui assisteix a això o que el veu i li ve de nou.

Oriol Julià: D’entrada voldria que tots/es ens perdonem el fet d’haver estat en alguna ocasió en paper d’espectadors en una situació violenta i no haver intervingut o actuat, perquè costa molt actuar en una situació de violència. Estem en la vida i de cop i volta vivim una situació violenta i ens supera. El que fa la nostra ment és crear vint mil excuses per no haver d’actuar. Això és un procés d’aprenentatge. A partir d’aquí, cal preguntar-nos: on poso el focus? Si el poso en el paper d’agressor, potser tinc por, i no és problema meu, no m’hi vull ficar. Però si poso el poso en un company/a que ho està passant malament potser únicament he d’acompanyar aquesta persona, o ajudar-la a estar millor, o incentivar-la a comunicar l’assetjament que està patint. Mentalment és molt important posar el focus únicament en aquesta persona. Ni tan sols cal pensar que “anem contra el dolent“, perquè el que està en paper d’agressor també necessita ajuda, mental i emocionalment necessita un suport, però no la seva acció agressiva, sinó en ell com a persona per no agafar aquest rol.

És normal que l’espectador/a tingui por, reticències, excuses per no intervenir, però el fonamental és a on posa el focus. En una persona que ho està passant malament? En el clima del grup? En què ens mereixem estar millor (ja que en una situació de bullying afecta tot el grup)…? On poso el focus?

Paula Solís: Doncs amb aquest missatge, que anima la gent a que si és testimoni d’una situació violenta intenti ajudar, tanquem aquest programa de Invisibles.

Compartició en facebook
Facebook
Compartició en twitter
Twitter
Compartició en linkedin
LinkedIn
Compartició en whatsapp
WhatsApp
Equip SEER
Equip SEER

Subscriu-te a la nostra Newsletter!

Així et podrem informar de totes les novetats de SEER en quant a activitats, cursos, tallers, formacions, i més 🙂