Les Meves Pràctiques Universitàries - Joana Escurriola

M’agradaria començar presentant-me, soc Joana Escurriola Rodríguez, estudiant de Criminologia i Polítiques Públiques de Prevenció a la Universitat Pompeu Fabra.

Actualment, estic cursant el darrer curs de la carrera, en el qual he de fer obligatòriament les pràctiques universitàries. La universitat ens van oferir una llista de possibles llocs on poder fer-les i, sincerament, tinc molt clar on vull treballar el dia de demà, però vaig veure les pràctiques com una oportunitat per aprendre d’aquells àmbits que en el transcurs de la carrera gairebé no hem aprofundit o no hem vist.

De tots els llocs per fer les pràctiques, la meva opció escollida va ser realitzar-les a SEER (Salut i Educació Emocional), un espai en el qual es treballa per superar el bullying i en la transformació de panorames socials complexos potenciant els actius de benestar. A més, dona resposta a casos mitjançant la detecció i l’actuació, però també intervenen en la prevenció de forma sensibilitzadora.

Vaig començar les meves pràctiques al gener duent a terme una reunió amb Ramiro Ortegón Delgadillo, el qual m’ha acompanyat durant tot el meu camí per SEER, per donar-me la benvinguda i planificar el meu calendari de pràctiques. He executat diverses tasques com ara treballar amb alumnes, famílies i equips educatius, participar en el desenvolupament de materials pedagògics i lectura i anàlisis de dades d’investigació, entre altres.

La meva primera tasca va ser ajudar en la redacció d’un informe de resultats de l’activitat per a la detecció de situacions de conflicte en l’alumnat, la qual va consistir a explicar en què consisteix l’estratègia de detecció aplicada, perquè és necessari implementar recursos en detecció preventiva continuada i observar les capacitats de l’alumnat en la detecció de violències a través de la detecció dels rols.

Més relacionat amb el que vull dedicar-me el dia de demà, vaig poder formar part d’una reunió per al traspàs del Projecte Tàndem per la Guàrdia Urbana de Barcelona (GUB), un projecte en el qual es vol formar el personal de la GUB per a la millora de la gestió de situacions comunitàries (la convivència, el benestar i la resolució de conflictes) i d’una entrevista també amb la GUB per millorar la proposta educativa de formació de bullying en educació viària.

He dedicat moltes hores a acompanyar amb rol d’espectadora a professionals de l’equip de SEER, a fer diversos tallers d’educació emocional en els cursos d’infantil, primària i secundària de diferents centres educatius, en els quals hem treballat diverses emocions com per exemple la ràbia, la por, la paciència i l’amor. A més, voldria destacar que en el meu últim dia de tallers vaig intervenir en el seu transcurs, una experiència enriquidora per a mi, ja que va ser el primer cop que interactuava amb els alumnes per ajudar-los amb qualsevol dubte o inquietud que tinguessin.

També he acompanyat amb rol d’espectadora a l’equip de SEER a diferents formacions a professionals de l’educació, en certificacions d’assessorament de bones Pràctiques PDA a escoles, a cursos en línia de bullying/ciberbullying, en l’assessorament de casos col·laborant i donant suport a la Fundació Barça i col·laborant amb l’informe de bones pràctiques en l’abordatge integral del bullying a Catalunya.

Fins i tot, vaig participar en el debat i en la preparació d’un programa de debats interprofessionals sobre el diccionari de violències, enfocat en les violències de l’àmbit educatiu, dut a terme per la presidenta Yovana Velandia de ACPAE Colòmbia i el president Ramiro Ortegón de la plataforma PDA Bullying, amb l’objectiu d’aconseguir un consens que ajudi a la comprensió de la violència des d’una perspectiva de tipificació.

Per acabar, vull donar les gràcies a l’equip de SEER per la càlida acollida en tot moment, m’he sentit com una més de la família que són. Amb ells he crescut personalment i professionalment, però sobretot valoro molt el compromís i la il·lusió que fan la seva feina. Després d’aquest temps al seu costat vull insistir que la feina que fan és molt necessària i espero que en el temps l’educació emocional arribi a tots els centres educatius per fer de la societat un món millor.