El pla de convivència per definició és la forma i recursos que té el centre per promoure i gestionar la convivència escolar.
En les pautes generals del projecte de convivència de l’xtec es defineix com “l’instrument on es reflecteixen les accions que el centre docent desenvolupa per capacitar els alumnes i la resta de la comunitat educativa per a la convivència i la gestió́ positiva dels conflictes.”
El departament d’educació a través d’un document “mare” “Projecte de convivència i èxit educatiu” marca tot allò que inclou el pla de convivència. Valors i actituds, resposta al conflicte i àmbit organitzatiu i normatiu, I diu que han d’haver-hi propostes per aula, centre i entorn.
Segons pautes generals de l’xtec:
“El Projecte de convivència de centre ha d’incloure, almenys, els continguts següents”:
El Projecte de convivència ha d’incloure la concreció de protocols de prevenció, detecció i intervenció enfront situacions de conflictes greument perjudicials per a la convivència. Els centres educatius poden adaptar a la seva realitat i necessitats específiques els protocols per a la millora de la convivència del Departament d’Educació, d’acord amb allò que determinin els documents per a l’organització i la gestió dels centres. Els protocols que el Departament ofereix als centres es poden consultar al Catàleg de protocols i marcs d’actuació del Portal de centres.
El departament d’Educació a través del document “mare” “Projecte de convivència i èxit educatiu” marca tot allò que inclou el pla de convivència: valors i actituds, resposta al conflicte, àmbit organitzatiu i normatiu, i també han d’haver-hi propostes per aula, centre i entorn.
Els centres educatius han d’acceptar la seva funció socialitzadora, per tant realitzar un pla de convivència en primària i secundària no és només una necessitat, sinó també una oportunitat pedagògica.
Perquè així sigui ha de comprendre i contextualitzar el PAT (Pla d’acció Tutorial), proposar la promoció del benestar en el centre, i treballar per la prevenció, detecció i resposta d’elements disruptors de la pròpia convivència.
Contacta amb Nosaltres
Els objectius del pla de convivència, segons les pautes generals per elaborar el projecte de convivència XTEC són:
La normativa que regula aquesta realitat és la Resolució ENS/585/2017, de 17 de març, per la qual s’estableix l’elaboració i la implementació del Projecte de Convivència en els centres educatius dins el marc del Projecte Educatiu de Centre.
Finalment valora en quin punt d’implementació es troba cada acció o estratègia i què es necessita per la següent fase, connectant el document amb altres eines com ara calendari, organigrama, planificació de reunions…
El més important és que el centre tingui apertura, intenció i propostes per la millora de la convivència escolar.
És en el PEC (Projecte Educatiu de Centre) on s’inclou el pla de convivència. És per tant en el PEC on han de constar objectius específics per la convivència i la socialització, i valors afins.
La PGA (Programació General Anual) ha de contemplar un punt concret d’elaboració, seguiment i millora del pla estratègic de convivència escolar, on es mostri l’estat de la implementació de les diferents accions pel seu desenvolupament.
Les persones encarregades d’elaborar el projecte de convivència heu d’analitzar primer el que ja es realitza en el vostre centre educatiu, i quin nivell hi ha de benestar i convivència per extreure una llista de necessitats i desitjos.
Al decret del departament d’educació no s’especifica qui elabora el pla de convivència. El centre n’ha de tenir i per tant cal que estigui inclòs en el projecte de direcció, per això es relaciona a les competències de cap d’estudis, tal com passa amb les NOFC (Normes, Organització i Funcionament de Centre). De totes maneres, el pla pot ser elaborat per diferents persones significatives del centre, no necessàriament assignades a un càrrec: coordinadors/es, psicopedagogs/gues, integradors/es socials del centre, comissió de convivència, etc.
Tot i això el més important és que qui l’elabori tingui una visió global que li permeti saber tot el que ja es fa en el centre i tot el que es pot fer, i que tingui connexió amb l’elaboració del PAT (Pla d’Acció Tutorial) i la revisió de les pròpies NOFC.
A partir de 20 de març de 2020 és inspecció educativa qui aprova el pla de convivència escolar. Seguint els indicadors i exemples proposats per departament d’educació al Projecte de convivència i èxit educatiu, i recollint el que segur que ja fa el centre educatiu, es pot tenir un bon document de pla de convivència que no tingui problemes en ser aprovat.
El departament d’educació a través del Projecte de Convivència i Èxit Educatiu posa les bases i els continguts per tenir clar com elaborar el pla de convivència. En aquest sentit, el Departament posa a l’abast de tots els centres educatius una aplicació informàtica amb elements de diagnosi, orientacions i recursos per elaborar-lo. Proposa treballar a tres nivells: per una banda sobre valors i actituds, per altra banda sobre la resposta al conflicte i finalment els temes normatius i organitzatius, desenvolupant en diferents temes claus. Tot això, contemplant el treball en tres àmbits: aula, centre i entorn.
És un grup d’agents de la comunitat educativa del centre que ha de revisar, impulsar, centrar i fer créixer el pla integral de convivència.
Segons pautes generals del projecte de convivència de l’xtec: “Els centres educatius han de constituir una comissió de convivència que tindrà entre les seves funcions col·laborar en la planificació, l’aplicació i el seguiment del Projecte de convivència.
En els centres privats sostinguts amb fons públics, el titular és qui aprova el Projecte de convivència, un cop escoltat el consell escolar, que té les funcions d’assessorament i consulta.
Existeix una comissió de convivència que oficialment surt del consell escolar i contempla la participació d’alumnat, professorat, famílies, personal d’administració i serveis, i direcció. Des de l’aplicació de la LOMCE, definitivament el paper del consell escolar en aquest tipus d’atribucions és simbòlic i testimonial, però estem davant d’una oportunitat de donar-li valor.
Aquesta comissió també es pot crear sense que surti necessàriament del consell escolar. En qualsevol cas, és molt recomanable que promogui i compti amb la participació d’alumnes i famílies.
Les funcions principals que se li poden assignar a aquesta comissió són les d’avaluació de la convivència (observatori) i promoció del benestar. En canvi, la planificació i organització de les accions preventives, l’aplicació d’eines per la detecció de situacions disruptives de la convivència i la resposta al conflicte (punitives si s’escau, però sempre reparadores) anirien a càrrec d’un equip de valoració i resposta format per cap d’estudis, coordinació psicopedagògica i altres figures significatives.
També podem relacionar o connectar la comissió de convivència amb grups de mediació o altres alumnes i professors/es implicats en projectes similars.
La majoria dels centres educatius ja realitzen moltes accions que, ordenades i connectades entre si, ja marquen una línia d’actuació que serà la base del projecte. Però, i si més enllà del document, ens ocupem en com millorar el pla de convivència escolar perquè abordi els objectius i necessitats de l’actual realitat educativa i del propi centre?
Qüestiona’t si es pot fer més en relació al benestar. Com impliquem a tota la comunitat educativa? Quin nivell de consciència hi ha? Com es manté aquesta implicació?
Com podem saber els necessitats de cada alumne? Com sostenim totes les necessitats? Com treballem el binomi acompanyament individual i de grup? Això està recollit en el Pla d’Acció tutorial? Fem tutories individuals?
Com fem que el centre des de l’espai arquitectònic, organitzatiu, temporal, de gestió del professorat, de lleure, d’activitats, de famílies tingui en compte la convivència i el benestar? Com podem assegurar que ho estem potenciant? Com podem mesurar l’impacte de les accions?
Com donem eines a la comunitat educativa per mediar? Quines propostes de mediació hi ha? Com comprovem si són efectives?
Com fomentem la socialització saludable? Quina interdisciplinarietat hi ha en això? Com abordem això des de les propostes d’aula i acadèmiques? I des de les activitats complementàries o de lleure? Com fomentem els valors? Des de quantes accions fomentem els valors?
Com tenim cura dels camins escolars, i de les entrades i sortides de centre? Tenim projectes de col·laboració amb entitats, comerços, serveis?
Donar resposta a aquestes preguntes és, en definitiva, abordar el Pla de Convivència del meu centre.
Equip SEER us podem ajudar!
És per això que ens posem a la vostra disposició per posar energia plegats.
Ens adaptem a les vostres necessitats des del primer dia i partim de la vostra realitat per fer propostes significatives i adequades.
QUÈ
Oferim assessorament per la revisió, creació i/o elaboració del document, més enllà de “complir” expedient
PER QUÈ
Sabem que el dia a dia d’un centre deixa poc espai a un equip de direcció per abordar un tema tan profund i laboriós com aquest.(PERQUE)
COM
Posem un expert per un treball conjunt amb l’equip directiu i la comissió de convivència. (COM)
El fet de ser un servei extern ens proporciona dues avantatges principals:
1. Mirada Oberta. Venim amb frescor, sense prejudicis i amb capacitat de reforçar, qüestionar, revisar…
2. Treballar per molts centres diferents ens ha permès una extensa recollida d’informació relativa a diferents models, propostes pedagògiques i formats organitzatius que posem al teu servei i del teu Pla de Convivència
Contacta amb Nosaltres
Web feta amb ❤
