L’Esbarjo, un Camp d’Aprenentatge

Com a humans vivim, i viure ens fa experimentar infinites vivències, les quals ens ajuden a construir el que som, el nostre “JO”. Ningú dubte avui en dia del potencial que el temps de lleure ens ofereix per a experimentar amb el món i amb nosaltres mateixos i, d’aquesta manera, construir la nostra identitat personal.

US PRESENTEM LES REFLEXIONS DEL JOAN SÁNCHEZ, FORMADOR DE SEER ESPECIALITZAT EN LLEURE I EDUCACIÓ EMOCIONAL:

Els esbarjos en els centres educatius, o com popularment diem “l’hora del pati”, són espais de lleure i representen un espai de trobada entre infants, joves i adults. Per tant, son espais idonis per a que s’esdevinguin infinitat d’aprenentatges per afavorir el desenvolupament d’infants i joves.

A l’esbarjo, infants i joves tenen l’oportunitat de relacionar-se amb infants i joves diferents als de l’aula, poden escollir lliurement amb qui compartir les activitats lúdiques, quines activitats lúdiques fer o deixar de fer, poden córrer, cridar, saltar, jugar! Aquest fet fa trencar les estructures de grup que es viuen a les aules, fa que la figura de l’adult canvií i que el sentiment de llibertat augmenti. Aquest fet pot ser viscut com una amenaça o com una gran oportunitat, tot dependrà de la mirada que com adults tinguem cap aquests espais.

Com a centre educatiu i/o com a educadors/es, ens hem parat a pensar en el potencial de l’esbarjo? Hem fet un recompte de la quantitat d’hores anuals que els infants i joves comparteixen en aquests espais? Aprofitem aquests espais per observar com els infants i joves es relacionen entre ells/es? Utilitzem únicament el pati per l’esbarjo? Hem agafat perspectiva per veure si es generen desigualtats en l’ocupació dels espais lúdics? Valorem la figura de l’adult més enllà de la de “el profe de guàrdia”? Arribem a donar resposta a totes les necessitats lúdiques dels infants i joves? Hi ha una reflexió pedagògica d’arrere del que estem oferint en aquests espais? Com mirem l’esbarjo?

Doncs bé, l’esbarjo ens obre un ventall d’oportunitats d’aprenentatge que cal aprofitar. No es tracta de fer grans invents o invertir una gran quantitat de diners; es tracta de poder mirar-los amb el potencial que tenen, de poder viure l’esbarjo com un camp d’aprenentatge, de poder generar vivències de benestar, de poder mirar l’esbarjo com una estona de descans, diversió i desenvolupament on els educadors/es tenim un paper clau més enllà de la vigilància i actuació en cas de conflicte.

Els educadors/es tenim l’oportunitat d’establir una relació diferent amb els infants i joves. Podem entrar en una conversa informal sobre el cap de setmana, podem jugar amb ells/es, podem tenir una conversa amb un grup amb el que normalment no parlem tant i curiosament per aquest camí, descobrirem coses que igual a l’aula no tenim l’oportunitat de descobrir.

Per això, l’esbarjo és un tresor, un tresor que ens demana als i les educadors/es que parem, ampliem la mirada per veure el seu potencial i siguem creatius/ves per gaudir-lo en la seva màxima plenitud.