Silencis

Estem encantats de presentar-te a Madilé! Escriptora del blog “Charlando con el inconsciente” (Blogspot) i facilitadora de SEER. A partir d’ara tindrem l’oportunitat de compartir de tant en tant els seus escrits pel goig de la teva lectura! Ja ens explicaràs!

En nomenar-ho desapareix.
Absència de sorolls …
O espai entre els diferents sons …
El silenci.

Company desitjat quan volem descansar, però del qual fugim quan volem dispersió.
El silenci o els silencis? Quants silencis coneixes? El incòmode, l’agradable, el còmplice, etc.

Per què li posem adjectius al silenci quan som nosaltres els que ens sentim així? Pot ser per aquest costum que tenim de projectar fora tot el que ens passa internament …

Llavors, què és el silenci?
És el no-res i el tot potencial. És l’escenari on tot passarà. És la “lent” que augmenta el meu estat emocional. On es projecta la meva pel·lícula mental. Un mirall constant … Per això, un mateix silenci pot ser diferent per als presents.

Les pauses; petites dosis de silenci, són capaços de donar-li profunditat al nostre estat. Entre inspiració i expiració hi ha una pausa vital que reflecteix un canvi de sentit. En una obra musical, l’espai entre nota i nota formen part també, i són necessaris; encara que no focalitzem l’atenció allà.

I EL SILENCI MENTAL? A! AQUEST! AQUEST ÉS EL MÉS DIFÍCIL D’ACONSEGUIR, JA QUE NO DEPÈN DE L’ENTORN, SINÓ D’UN MATEIX.

Tweet

És el més anhelat, el més preuat. Lo bo, és que quan el trobes, ja no importa que passa fora; el silenci està dins teu, i aquest si és còmode i plaent. Diuen, que quan arriba, els judicis es van, les pors desapareixen i la serenitat treu el cap.

Tot això és molt bonic, però quan a mi em demanen silenci em genera ràbia. “No em deixen comunicar” “no em deixes expressar-me”.

Allò que t’imposen sempre genera rebuig; si vols que algú faci silenci contàgia’l amb el teu, connecta’l amb el teu; respectant el temps necessari i el lliure albir perquè l’altre ho trobi ¿no?