Silencis

En nomenar-ho desapareix.
Absència de sorolls …
O espai entre els diferents sons …
El silenci.

Company desitjat quan volem descansar, però del qual fugim quan volem dispersió.
El silenci o els silencis? Quants silencis coneixes? El incòmode, l’agradable, el còmplice, etc.

Per què li posem adjectius al silenci quan som nosaltres els que ens sentim així? Pot ser per aquest costum que tenim de projectar fora tot el que ens passa internament …

Llavors, què és el silenci?
És el no-res i el tot potencial. És l’escenari on tot passarà. És la “lent” que augmenta el meu estat emocional. On es projecta la meva pel·lícula mental. Un mirall constant … Per això, un mateix silenci pot ser diferent per als presents.

Les pauses; petites dosis de silenci, són capaços de donar-li profunditat al nostre estat. Entre inspiració i expiració hi ha una pausa vital que reflecteix un canvi de sentit. En una obra musical, l’espai entre nota i nota formen part també, i són necessaris; encara que no focalitzem l’atenció allà.